Generalment, el nen es troba fisiològicament i psicològicament preparat per poder controlar els seus esfínters entre els dos i tres anys. Segons el context cultural, el grau de pressió pot ser molt diferent; el control es demana més o menys aviat i d'una manera més o menys rígida. La persona que demana el control pot ser exigent i intrusiva amb el cos del nen o, al contrari, tolerant, flexible i respectuosa davant l'adquisició d'autonomia del seu fill. Gran part dels trastorns funcionals del control d'esfínters es deuen als esforços que els pares fan per forçar el nen i el rebuig d'aquest a ser forçat.
 
L'entrenament dels esfínters marca un pas decisiu en el desenvolupament de la personalitat. Reeixir en el control produeix al nen una sensació de poder marcar els límits corporals que estableix una separació neta entre el a dins i el a fora i entre individu i món extern, i li proporciona una major autonomia.
 
Per començar el control, es requereix que el nen sigui capaç de renunciar a la gratificació instintiva en favor de les normes externes representades bàsicament pel lloc, temps i manera en què se li demana al nen que evaqüï. La primera indicació de control voluntari és la consciència que pren el nen d'haver-se orinat a sobre i avisar a la mare pel que ha succeït. Després, serà capaç de saber dir "sí " o "no" quan se li pregunti si en té ganes. Més endavant podrà avisar amb temps perquè el col·loquin a la gibrelleta. El control a les nits sol trigar més. Les nenes acostumen a adquirir abans que els nens aquest aprenentatge. L'ensinistrament ha de consistir en ajudar a controlar un nen que ja està prou madur per fer-ho.

Molts nens presenten problemes de poca importància per controlar els seus esfínters, alguns es neguen a seure's a l'orinal, d'altres retarden el període d'inici del control, i d'altres tenen alguna pèrdua del control un cop aquest ja s'ha adquirit. Factors emocionals o situacions traumàtiques, com la separació dels pares, naixement d'un germanet, etc., poden retardar el control o provocar la seva pèrdua un cop aquest ja s'ha establert. En aquests casos, aquest símptoma acostuma a ser una forma de reivindicar que el nen encara vol ser petit o que encara té moltes necessitats. Si els pares saben entendre aquesta demanda i respondre-hi adequadament, probablement el símptoma desapareixerà en pocs dies.