La disciplina no és sinònim de càstig. Disciplina és ensenyar a comportar-se d'acord en l'entorn social del lloc en què es viu. Amb freqüència els nens es porten malament perquè no coneixen una altra manera d'actuar o perquè no saben demanar el que realment volen o el que els preocupa. Per tant, una de les metes de la disciplina és ensenyar-los una millor manera de comportar-se i de comunicar els seus desitjos.

Una persona està més segura quan sap perfectament el que ha de fer. Si a un nen li diem que faci una tasca que abans no li hem explicat com es fa, serà molt difícil que la faci bé. Si a un adult li ordenem que faci un treball tampoc no el farà gaire bé fins que, amb les seves pròpies habilitats i coneixements, equivocacions, encerts, amb esforços i preocupacions, acabarà fent la tasca encomanada d'una forma més o menys correcta. L'exemple més senzill és canviar la roda d'un cotxe estant només a la carretera després d'una punxada… Si abans s'ha après com fer-ho, el canvi és força fàcil. Els nens petits necessiten que se'ls vagi dient i ensenyant el que poden i no poden fer. Això és el que s'anomena "controls externs". Aquests controls s'aniran reduint fins que tingui els seus propis "controls interns" i vagi distingint el que està bé del que està malament.

Una part important de la disciplina és aprofitar el moment en què el nen s'està portant bé i fer-li saber com n'estan de contents els pares . Lloar-lo sovint, quan faci les coses bé el motivarà a voler portar-se bé i a buscar l'aprovació dels pares. Cal trobar alguna cosa que faci bé i donar-li l'aprovació, de forma verbal o no verbal.

Els moments tranquils de reunió familiar són bons per proposar, raonadament, les regles de comportament. Cal escoltar les opinions dels nens, però encara és més important fer-los raonar sobre aquests punts: 1) per què les regles són necessàries, 2) com hauran de ser, 3) com avaluar-les, 4) els tipus de recompenses. Els nens cooperen més quan entenen i se'ls involucra en la instauració de normes.

Diàriament, dedicar un temps a activitats que agradin als tres. Un nen a qui els seus pares dediquen atenció, tenen moltes menys probabilitats de portar-se malament.