Alguns règims s'inicien, obligadament, per algun "motiu intern" de l'organisme. Són els règims alimentaris que han de seguir les persones que pateixen alguna malaltia, com la diabetis, l'al·lèrgia alimentària, la hipertensió, la hipercolesterolèmia, la celiaquia, etc. Aquests pacients han de controlar la seva alimentació i evitar cert tipus d'aliments. Moltes d'aquestes malalties són per tota la vida i, per tant, s'han d'educar els nens afectats que respectin la seva dieta i es responsabilitzin de la seva alimentació, ensenyant-los quins són els aliments que no els convenen.

Perquè un règim dietètic a la infància tingui èxit hi ha de participar tota la família. Els nens, igual que molts adults, no tenen la suficient força de voluntat per seguir, per ells mateixos, una dieta imposada. Si hi ha una col·laboració familiar, tan en la manera de cuinar com en la compra dels productes que seran a l'abast del nen, a aquest li serà molt més fàcil seguir la seva dieta i no caure en temptacions.

En els casos en què el nen ha de seguir algun tipus de règim, per malaltia, és convenient indicar-ho a l'escola, facilitant-los, per escrit, els aliments que no ha d'ingerir o les característiques de la seva alimentació. També és útil comentar-ho amb els pares dels seus amiguets, per si algun dia menja a casa seva.

Els "motius externs" de l'organisme que condueixen a seguir algun règim són bàsicament l'obesitat i el desig de pesar menys. Quan l'obesitat pot causar algun trastorn de salut, s'han de seguir les instruccions del metge i iniciar un règim, baix en calories i greixos, segons indiqui el professional, amb l'objectiu de perdre els quilos sobrants.

És lícit que l'adolescent i, amb molta més freqüència, la noia adolescent, es preocupi pel seu pes i figura. El bon tipus s'ha d'aconseguir amb una alimentació variada i practicant exercici, però, encara així, hi ha factors genètics i constitucionals que influeixen en el nostre pes i talla. Saber adaptar-se a les característiques físiques pròpies és signe de maduresa. Si en l'adolescent s'aprecia una obsessió desmesurada per aprimar-se o pànic a engreixar-se, s'ha de consultar amb el metge.

Alguns casos d'anorèxia nerviosa i de bulímia s'inicien després d'algun règim "ben intencionat" per perdre alguns quilos de més. Mai és aconsellable iniciar dietes restrictives sense control mèdic.