Una primera observació per respondre adequadament aquesta pregunta és presentar la creença com una opció lliure i responsable. És interessant que el fill vegi que les persones que creuen, no creuen obligades, sinó que lliurement se senten cridades a viure en el marc d'una determinada confessionalitat i s'hi senten cridades, perquè aquella fe els omple la vida de sentit i els dóna serenitat. La creença, contràriament al que podria semblar, no és un crit, ni una sortida evasiva, sinó un acte humà, lliure i responsable.

És bo fer-los veure, tanmateix, que de la mateixa manera que en una societat hi ha diversitat de colors i d'indumentàries, de llengües i de tradicions, també hi ha diversitat de creences. Aquesta diversitat no s'ha de presentar com un problema, sinó com una grandesa i com una expressió madura de les societats lliures i avançades. La llibertat de creences és el fruit d'una conquesta històrica que, sense cap mena de dubte, és un bé: el valor modern de la llibertat.

També és interessant que vegin que cadascuna d'aquestes creences té elements positius i que fan la vida més amable, més justa i més pacífica, que la creença afecta en els estils de vida, des dels més externs, com la indumentària, fins als més íntims. Aquesta diversitat però, no exclou la recerca d'elements en comú, d'intuïcions fonamentals entre les diferents creences, sinó tot al contrari. Davant d'aquells nens que creuen en altres déus és bo que els nostres fills adoptin una posició tolerant i no tan sols tolerant, sinó d'interès actiu envers aquestes altres creences.

Els pares que siguin creients han de justificar les seves creences davant dels fills, els han de raonar per què creuen el que creuen, atès que també podrien creure en una altra confessionalitat. Cal explicar amb senzillesa i també amb humilitat la pròpia fe i convidar-los a viure-la , però admetent la possibilitat que poden sentir-se cridats a viure una altra fe.

La religió no és un producte de consum d'un gran mercat espiritual, sinó que, essencialment és una experiència que brota de dins. Com a pares, cal que sapiguem despertar aquesta experiència, si creiem que realment és bona per a ells, i ho hem de fer en el marc de les pròpies creences, però cal que també obrim mecanismes d'interpretació de les creences alienes a fi que els fills puguin entendre els seus veïns i instal·lar-se correctament en el món que viuen.