Ens ha passat a tots alguna vegada: inesperadament, el nostre fill o filla et demana, amb tota la innocència del món, alguna cosa que et deixa de pedra. No saps, o no vols, o no pots respondre... Són aquelles qüestions compromeses, que en el meu treball professional de grups de reflexió de pares i mares són bastant recurrents. Ens hem preguntat mai per què els infants les fan?
I per què segons el període en fan tantes?

No fa gaires dies que una mare explicava la següent situació:
- L'altre dia, mentre ajudava la meva filla de 7 anys a dutxar-se, em va preguntar: què és masturbar-se...? Em vaig quedar de pedra, tan petitona... Jo no sabia què respondre i vaig canviar de tema. Després vaig recordar el que m'havien dit a mi sobre això, fa 20 anys... Fa dies que li dono voltes.
- És que només em passa a mi?
- Què podria haver-li dit?

Aquesta és una de les moltes preguntes que sovint es fan els pares i les mares. Són situacions especials, que ens recorden que encara podem aprendre i que nosaltres també estem en un continu evolutiu.

Què hem de fer quan, en alguna situació, els fills o les filles ens deixen sense paraules? Per què ens sorprenem?
1) Perquè no sabem en aquest moment la resposta?
2) Perquè no sabem com abordar l'argument?
3) Perquè no esperàvem que el nostre fill o filla filés tan prim.

Evidentment hi ha arguments que són difícils. I no només les matemàtiques... I també actituds de "guerrilla", com quan et projecten tot un seguit de preguntes desafiants, que et deixen desorientat. Sobretot ens fan qüestionar aspectes que no hem avaluat prou bé, i que tenim congelats, des de fa qui sap quan temps. Un pot ser la sexualitat sovint actuada, però poc reflexionada... i encara menys parlada.

Per una banda, disposem d'uns mitjans de comunicació fantàstics, amb els quals els nostres fills i filles interactuen perfectament, on la sexualitat està presentada com un bé de consum. La publicitat dirigida als menors està altament sexualitzada, i no és gens estrany que els nostres menuts estiguin desperts i ens facin preguntes. I cal estar preparats. Per això caldria que reflexionéssim sobre la dificultat que comporta parlar de sexualitat. Potser fóra bo que ho parléssim amb la nostra parella abans d'abordar-ho amb el nostre infant... Una sexualitat viscuda amb serenitat serà expressada també amb naturalitat.

Cal tenir ben clar que no som experts, ni cal ser-ho. Però que, si abordem un tema com la sexualitat, cal temps i bona lletra. Inculcar conceptes relatius a l'estima i cura pel propi cos, la importància dels hàbits saludables, la coneixença de les funcions i, dintre d'aquestes, les principals de la sexualitat: relació, reproducció i plaer. Segons l'edat podem aprofundir més o menys. Però cal tenir present que no és un examen. Ni l'última oportunitat que se'ns presenta.

Sobretot perquè aquestes qüestions compromeses poden tenir diversos objectius. Per exemple, pot ser que darrere la qüestió hi hagi autèntica curiositat, o bé simplement tenir un tema de conversa, un lligam amb el genitor. Els infants volen saber o volen també ser escoltats? Volen aprendre o volen atenció qualitativa? O també pot ser que el fill o la filla vulgui manifestar que ja és gran?

Quan l'adult respon, sovint ho fa des de la seva situació, des de la seva experiència, des de la seva sorpresa, des de la seva distància. I si tenim pressa o ens agafen desprevinguts, disparem respostes molt operatives, definitives, que no deixen espai per seguir dialogant. I és aquí on es troba el nucli important: en el diàleg. En el cultiu de la paraula i de l'escolta hi ha el secret de l'efectivitat de la relació. Treballar l'escolta, la pregunta, el temps sense pressa, per consolidar uns vincles que seran fonamentals més endavant: en la preadolescència i l'adolescència.

Bibliografia
• Sóc un adolescent. Núria Roca Soto Editorial: Gemser, 2004
• Lo más cerca posible. Bases para una educación afectiva y sexual sana. Eva Corbacho y colaboradores. Editorial: Praxis, 2004
• El Lenguaje secreto de los niños. Cómo comprender lo que tus hijos intentan decirte. Dr. Lawrence E. Shapiro Editorial: Ediciones Urano, 2004
• El regal de la comunicació. Sebastià Serrano Editorial: Ara llibres, 2003
• El diari vermell de la Carlotta. Gemma Lienas Editorial: Empúries, 2004