Porta d'entrada: El contagi de persona a persona és fàcil i es fa mitjançant les petites gotes de saliva, que surten expulsades per la tos, esternuts, petons o al parlar. Aquest virus es troba, també, en les mans i en la roba de les persones malaltes.

És una infecció més freqüent en lactants i infants menors de dos anys i durant els mesos freds de tardor i hivern. Els lactants que no han pres lactància materna o acudeixen a la llar d'infants o estan exposats al fum del tabac, emmalalteixen més.

Símptomes de la infecció: l'inici, és similar a un refredat comú. El malalt té tos, rinitis i febre. En molts casos, i més en infants grans, la malaltia serà lleu. En lactants o persones afeblides, la infecció pot ser més greu, provocant un quadre de dificultat respiratòria, a causa de la inflamació de la part final dels bronquis (bronquiolitis), que es manifesta amb tos, febre, rebuig dels aliments, fatiga en respirar, augment de la freqüència respiratòria i pell de color blavós (cianosi), si progressa la malaltia.

Evolució: En infants grans i adults, és una malaltia lleu que es resol en pocs dies. Els símptomes, en lactants i infants petits, poden durar algunes setmanes. Segons el grau de dificultat respiratòria que presenti el pacient, s'haurà d'instaurar el tractament oportú, que es comenta més endavant. Encara no es pot assegurar que el fet de patir bronquiolitis predisposi al malalt a presentar bronquitis asmàtica, posteriorment.

Diagnòstic de la malaltia: Es pot fer el diagnòstic pel quadre clínic que presenta. Per assegurar aquest diagnòstic, es fa una analítica de les secrecions nasofaríngies; en poc temps, 30 minuts, s'obté el resultat.

Tractament: La majoria dels malalts no necessiten medicaments i evolucionen cap a la curació. Els antibiòtics no són efectius. No és convenient l'aire sec. Els rentats de les foses nasals amb sèrum fisiològic i inclinar una mica el matalàs del llit, facilitarà la respiració del malalt. Els infants petits que pateixen dificultat respiratòria es tracten amb broncodilatadors i oxigen, si és necessari. Segons la gravetat del cas, s'haurà d'ingressar el pacient en un centre hospitalari. Els casos més greus, en infants immunodeprimits, cardiòpates o amb una malaltia respiratòria crònica, es tracten amb ribavirina, que és un medicament antiviral. Per ser un medicament amb efectes secundaris tòxics, només està indicat el seu ús en les situacions citades.

Prevenció de la infecció per VRS: No es disposa, de moment, d'una vacuna adequada per a aquesta malaltia. És molt important rentar-se les mans si es conviu amb un malalt, i extremar totes les mesures higièniques. Haver passat la malaltia, no confereix immunitat permanent


Enllaços
- Kidshealth
- Asociación española de Pediatría