Qui som Dóna'ns la teva opinió Español
Accés usuaris registrats Usuari Clau
Recordar dades d'accés Registra't aquí!
Com comunicar als fills la separació dels seus pares?
Els nens viuen la separació dels pares de forma especialment dolorosa. Per minimitzar els temors i inseguretats del nen, els pares haurien d'entendre que han deixat de ser matrimoni, però no han deixat de ser pares en comú. Saber transmetre al seu fill que els dos segueixen aquí per cuidar-lo i educar-lo en comú, ajudarà el menor a poder superar la situació.
Resposta de l'expert/a Mercedes Olmo Andreu
Edat -
Valoració

La separació dels pares és una situació que comporta sentiments dolorosos per a tots els implicats. Des del punt de vista de la parella que se separa, suposa afrontar que les expectatives afectives, emocionals i de vida en comú amb una altra persona no poden mantenir-se. Per als fills, significa enfrontar-se també al dol per la pèrdua d'uns pares units, que compartien en comú la seva cura. Es tracta d'un canvi que comportarà temors, inseguretats i ambivalències, especialment per als fills, per la dependència emocional tan intensa que existeix cap als pares.

I això és així, encara que la relació entre els pares sigui molt conflictiva i la separació aparegui com la decisió més saludable i convenient.

El nen necessita uns pares units en la seva funció parental per a un bon desenvolupament emocional i mental. I no parlem únicament d'una unió física, sinó de la confiança interna, basada en l'experiència emocional, que compta amb uns pares, units en la seva atenció, preocupació i atenció cap a les seves necessitats. I això és possible i decisiu encara que els pares estiguin separats. És a dir, els pares que se separen haurien de mantenir en les millors condicions possibles la seva relació com a pares. Separar-se de la parella, desfer un vincle afectiu, religiós o legal amb una altra persona, no suposa desfer el vincle com a pares. Hem de diferenciar que deixaran de ser esposos, però no deixaran de ser pare i mare, i aquest és un aspecte fonamental per poder continuar exercint la funció aturin, junts i units, en la mesura que sigui possible.

És natural que davant d'una separació s'aguditzin sentiments molt ambivalents cap a la parella, de retret, ressentiment, desconfiança, decepció, culpabilitat… –sobretot en els primers moments–, que a poc a poc i a mesura que es vagi superant el dol s'aniran modulant. Però en moltes ocasions, la intensitat d'aquests sentiments, o la dificultat per superar-los adequadament, pot interferir greument en la relació amb els fills, si s'utilitza a aquests com a dipositaris o com a vehicle d'aquests sentiments conflictius entre els pares. És molt important transmetre als fills amb la relació, més encara que amb les paraules, que les decisions i les accions que tenen a veure amb ells poden ser compartides, que no se'ls deixa de voler i atendre encara que el pare o la mare ja no visquin a casa, que poden veure'ls, cridar-los o estar amb cada uns d'ells, i fins i tot en algunes ocasions amb ambdós, per parlar sobre algun aspecte, o acompanyar-los en les situacions que ho requereixin… Encara que, desgraciadament, sovint això no sigui possible.





 
 
fes el teu comentari enviar a un amic Imprimir
Valora aquest article 1 2 3 4 5   (5 = molt interessant)





Política de Privacitat   |   Nota Legal   |   © 2011 FAMILIA FORUM

És una iniciativa de

amb el suport de

amb la col·laboració de