Qui som Dóna'ns la teva opinió Español
Accés usuaris registrats Usuari Clau
Recordar dades d'accés Registra't aquí!
Per què el nen diu mentides?
Que un nen falsegi la realitat deliberadament és una situació rara. Però, en canvi, moltes situacions provoquen que l'infant, angoixat i creient evitar-ho així, deformi aspectes d'allò que sap. Els pares, hem d'interessar-nos més per aquestes situacions que li creen angoixa, abans que establir de manera definitiva si allò és ''una mentida''.
Resposta de l'expert/a Pere Beà Torras
Edat De 6 a 12 anys, De 12 a 16 anys, De 16 a 18 anys
Valoració

De manera innata, els nens no vénen proveïts per dir mentides, però tampoc no vénen preparats per afrontar els temors, les preguntes que els comprometen i les situacions en què han de donar explicacions per coses que no saben com explicar. Així, quan digui quelcom que ens pot semblar fals, cal que els pares parem atenció al tipus de situacions que ho han generat.

Tot sovint, més que mentides, el que el nen fa és falsejar la realitat, donant respostes evasives, incompletes i excuses a les nostres preguntes. Davant d'aquestes situacions, cal que pensem què li està passant al nen o la nena, que s'ha ficat en una situació que l'ha dut a haver d'afrontar responsabilitats que potser no havia previst i per les quals , potser, no estava preparat. I segons com ens ho agafem l, allò pot semblar una mentida, tornar-se una mentida o fins i tot , i de vegades per la nostra manera de rebre'l, preparar el nen per ser mentider. Algú ''mentider'' és algú desqualificat des del principi, el pensament o paraula del qual genera desconfiança.

Hi ha moltes qüestions que els pares ens podem plantejar davant del que ens sembla una mentida:

-
Si allò que anomenariem mentida és resultat d'haver-se trobat en una situació comprometedora, haurem de plantejar-nos per què no ho l'ha pogut preveure o mesurar.

-
Potser, tot i que la situació no és tan important, a ell sí que li ho sembla. Aleshores caldrà esbrinar per què pateix tant que l'empeny a mentir?

-
Potser el nen o l'adolescent menteix perquè el que tem és la nostra reacció davant la veritat. És a dir, no té por de dir la veritat, té por de la nostra reacció. També podria passar que li haguem ensenyat que nosaltres tolerem malament la veritat Encara que tinguem raó per reaccionar de certa manera, els renys i els càstigs han de ser proporcionats a les capacitats de rebre'ls que tingui el fill, i sovint no ho són. Quan s'està engrandint la situació, és també per pors dels pares.

-
Ens hem de preocupar també de si nosaltres sabem ajudar-lo quan veiem que no aconsegueix explicar-nos alguna cosa. Cal que l'animem a intentar dir-nos la veritat o el màxim possible d'aquesta, sense que noti que estem exigint-li explicacions.


Així doncs, cal que els pares ens esforçem per crear un clima de comunicació que afavoreixi que el nen no hagi de dir-nos res diferent del que pensa. Però quan això passi, lluny d'acusar el fill de mentider, ens hem de recordar primer de veure què és allò que motiva que el fill no sàpiga ser sincer.





 
 
fes el teu comentari enviar a un amic Imprimir
Valora aquest article 1 2 3 4 5   (5 = molt interessant)





CONTINGUT RELACIONAT
PREGUNTES I RESPOSTES
    
Política de Privacitat   |   Nota Legal   |   © 2011 FAMILIA FORUM

És una iniciativa de

amb el suport de

amb la col·laboració de