Diu l'adagi que "la festa la fa el cor", però també sabem que la societat camina seguint els dictats de la publicitat, les modes, les novetats...i aquests no sempre s'adiuen amb l'experiència joiosa de "viure la festa".

Imaginem un escenari ben conegut per tots. Una sortida d'escola, i –en un racó del pati- una colla de nens i unes quantes mares. Van a una festa. Els convidats s'identifiquen ràpidament: porten una bossa amb un paquet a dintre. Les seves cares són el mirall de l'alegria perquè els espera una tarda divertida...però, per sobre de tot, són "els escollits". Ells van a una festa i d'altres, no.

Aquesta escena, que sembla l'inici d'una petita història, no hauria de ser altra cosa que la culminació d'una altra: el procés de preparació i maduració del que és organitzar un esdeveniment especial. Aquí és on els pares intervenim més directament, ja que acompanyem el fill i l'ajudem a interioritzar el seu sentit més profund, que sovint es resumeix –sigui quina sigui l'ocasió- en el mateix: estimem i volem celebrar-ho (perquè avui fa tants anys que vas néixer, perquè tal dia els pares es van casar, perquè volem recordar una diada assenyalada...).

Aprofitar l'avinentesa de les festes d'aniversari és convertir en espai educatiu una part de la vida quotidiana. De la mateixa manera que traiem partit d'altres moments, aquí hi ha lloc per  parlar dels motius de la festa (pròpia o d'un amiguet), introduir-hi comentaris sobre el valor afectiu i simbòlic dels regals (potser tindrem molta feina, però ens en sortirem), parlar de la integració de companys no gaire acceptats a la classe, treballar el valor de l'agraïment. És tan ric el que en podem treure, que després, en madurar, els ajudarà a veure altres celebracions d'una forma més crítica i profunda, que de ben segur  defugiran de les superficialitats. Tindrem un camí iniciat, un camp llaurat.

Viure la festa és una experiència i es comença per petites celebracions i senzills actes d'afecte que ells poden viure interiorment. No es tracta d'organitzar grans muntatges, ni de comprar molts objectes. Es tracta de sentir-se estimat i –en el cas dels nens- veure's arrelats a les persones que els envolten.

Els ho sabrem fer entendre i experimentar?