Per als adults autoritat és una paraula que en principi ens espanta. Hem estat molts anys amb una influència negativa d'aquesta paraula: l'autoritarisme. Això ha fet confondre a moltes parelles que, defugint la paraula, s'han trobat mancades de model educatiu. Dins del grup familiar, però, els nens han de veure que hi ha algú que ajuda a portar a terme unes certes normes i obligacions que permeten regular la convivència.

Són les vuit i el Marc s'ha de banyar. Però com que està molt bé jugant, dóna mil excuses per evitar-ho. En aquest moment s'ho està passant molt bé i el canvi li representa un esforç, un deixar de fer allò que per ell era un petit plaer... Moltes vegades aquesta escena pot acabar en conflicte i, com a pares, hem d'acceptar i saber tolerar una ''rebequeria''. Cal que estiguem preparats per si el nen s'enfada i ajudar-lo a contenir aquesta frustració. Hem de recordar que la queixa no és contra nosaltres, els pares, sinó contra les frustracions de la vida. Fer-se gran no és fàcil.

Els infants, sobretot els més petits, encara no tenen prou recursos i necessiten la veu dolça de l'adult perquè li doni seguretat i l'animi: ''Has de recollir perquè és hora de banyar-te; sí, sí, encara que estiguis enfadat. Demà hi tornaràs, vinga, que ho pots fer.'' En el fons es tracta de sentir algú al costat que l'ajudi a contenir el difícil que és (en relació amb fer-se gran) deixar de fer allò que més li agrada i fer el que diuen els adults.

Els nens i les nenes necessiten veure en els pares aquella autoritat que ensenya, però que també comprèn i escolta amb afectuosa fermesa. Tot i que costa molt d'acceptar-la és necessària, no ens ha de fer por. D'altra banda, si ens guiem per la nostra intuïció segur que encertem en les decisions. Els fills són el que més estimem i el que pensem per a ells segur que és el millor. No podem deixar que prenguin decisions importants, però sí que podem escoltar la seva opinió, els seus gustos…

A l'escola el Marc ha de seguir el calendari de la setmana: matemàtiques, estones de pati, psicomotricitat, música, llegir, plastilina, escriure, pintar, anar a dinar… Quantes decisions que prenen per ell! És normal que quan arriba a casa vulgui fer-se sentir.

No tots els nens tenen el mateix tarannà, per tant, la nostra exigència s'hauria de modular tenint en compte aquest aspecte. N'hi ha que són més fàcils d'acontentar que d'altres. Hauríem de saber quin tipus de tarannà té el nostre fill per poder estar al seu costat de la millor manera possible.

Estimar amb fermesa els ajuda a sentir-se més segurs en el món que els envolta.