És molt dur i difícil fer-se càrrec d'una situació de malaltia. El cos i la ment no són unitats separades: una malaltia física comporta sempre un patiment psíquic que pot derivar en una malaltia psíquica, ja que el trasbals que s'està vivint amb el dany corporal impedeix que el problema psíquic sigui detectat i atès en la fase inicial.

Quan es posa malalt un dels pares, l'altre va de bòlit i li costa fer-se càrrec de les necessitats de tots. Segons la gravetat de la malaltia i segons la sensibilitat de cadascú, aquest fet pot deixar seqüeles més o menys severes en els fills o en tota la família.

Què passa si qui emmalalteix és un fill? Tot el pes de la situació sol recaure, encara avui dia, en la mare i aquesta, sobrecarregada, no serà la mateixa de sempre. L'ansietat i la feina suplementària li produiran malestar i la relació de parella en podrà resultar afectada. Si el marit no es fa càrrec de la situació, si no s'adona que tenir un fill malalt és una qüestió crítica per a la família i que ell, més que mai, ha d'estar alerta i disponible, les queixes mútues, els malentesos i les discussions poden arribar a fer trontollar la parella.

Quan hi ha altres fills, la qüestió és més delicada, perquè, a més del que acabem de dir, el fill malalt acapara l'atenció familiar, sobretot si es tracta d'una malaltia greu, i els altres queden afectivament poc atesos. La rivalitat normal entre els germans i la gelosia, també normal i inevitable, faran la resta: els fills sans sentiran que ells no compten per a res i que els pares només s'estimen l'altre. A més, com que ells també s'estimen el germanet malalt, no gosaran reclamar ni protestar: ho patiran tot en silenci. Si no ho poden aguantar i tenen moments de ràbia contra els pares o el germà, encara s'ho passaran pitjor perquè, a sobre, se sentiran dolents i culpables.

Cal estar molt alerta amb els fills sans quan hi ha algú malalt. Cal dedicar-los la mateixa atenció de sempre. Si donen senyals de canvi de caràcter, de tancament, d'aïllament, de desinterès, de tristesa… cal parlar amb ells molt clarament de la difícil situació. Se'ls ha de fer saber que els seus sentiments de ràbia són normals i tolerables i se'ls ha de poder donar tranquil·litat i esperança.

Una darrera cosa molt important: quan en una família sempre hi ha algun membre malalt o quan un dels membres no para d'emmalaltir, pot ser que ens trobem davant d'un símptoma de problemàtica psíquica, individual o col·lectiva. En aquest cas, a més de l'assistència mèdica, caldria recórrer a una exploració psicològica familiar.