Qui som Dóna'ns la teva opinió Español
Accés usuaris registrats Usuari Clau
Recordar dades d'accés Registra't aquí!

Cada cop més dificil!
Per: Andreu Martín Farrero
De 12 a 16 anys De 16 a 18 anys

L'altre dia, al metro, sento que un home li diu a una dona, referint-se a una cita del diari:
-Mira què deia Sòcrates: «Els joves d'avui estimen el luxe, tenen manies i menyspreen l'autoritat. Responen als seus pares, posen una cama sobre l'altra i tiranitzen els seus mestres.» -I afegia-:
Ho veus? Això sempre ha passat. Els joves juguen a escandalitzar els adults. No n'hem de fer cas.
Vaig pensar: «El problema és que les coses van més enllà. Com en el circ, sempre busquem l'encara més difícil». Com els rècords olímpics: sempre se'n baten de nous. Li donem medalla d'or a aquell que ha saltat no sé quants metres i, al cap de dos anys, aquesta marca ja la fa tothom i el guanyador la supera amb escreix.

Sòcrates està més que superat: els nois del meu insti diuen que no s'estimen el luxe (perquè els sembla molt difícil d'abastar i perquè, del tema luxe, ja se n'encarreguen els pares, que viuen de bòlid, esbojarrats), i és veritat que tenim manies, però qui no les té?, ara en diem crisi de l'adolescència i ho trobem d'allò més normal. I, pel que fa a menysprear els pares i els mestres, segur que el comportament dels joves grecs semblaria infantil comparat amb l'allau de denúncies de pares maltractats pels seus fills i amenaces amb navalles als profes de l'institut.

I, pel que fa a posar una cama sobre l'altra (que deia Sòcrates), no sé quina cara posaria ara si veiés com descreuen [obren] les cames, davant dels professors, algunes noies que no porten calces Deia el Samuel Goldwyn, productor de Hollywood, que una bona pel·lícula ha de començar amb un terratrèmol i anar més enllà. La nostra fita és similar. La pregunta no és «on anirem a parar?», sinó «on anirem a continuar?».

Vaig veure a la tele una pel·lícula antiga on Ernest Borgnine, empipat amb el seu fill, protestava dels joves... «perquè portaven el cabell curt»! És així: si els pares duen el cabell llarg, els fills el portaran ben curt. Unes generacions més tard, la bronca era a l'inrevés: cabells llargs per exasperar els pares, que replicaven «Cabells llargs, idees curtes!». Si els pares han dit «tu necessites una bona guerra», els joves s'han fet pacifistes. Quan els pacifistes, han tingut fills, els han sortit taurons neoliberals o pre-delinqüents agressius i insolents. Avui, el masclisme i la violència de gènere transtornen la societat. Els joves amb crisi d'identitat fan popular el reggaeton, amb lletres que diuen que «si ella se porta mal, dale con el látigo». Imagino l'adolescent cridant: «Us escandalitza el masclisme? Doncs entomeu masclisme! Com més us esgarrifeu pel que jo sóc, més ho seré!»

I hi ha jocs d'ordinador on guanya punts qui mata una puta o apallissa una dona. La qüestió és posar nerviosos els majors en edat, dignitat i govern. El més sospitós d'ara, però, és que els majors en edat, dignitat i govern en fan un negoci d'aquestes criaturades: o sigui que és el suposat escandalitzat qui llença llenya al foc de l'escàndol. De tot se'n fa un negoci: fins i tot de la nostra crisi d'identitat. 

 


enviar a un amic Imprimir


CONTINGUT RELACIONAT
PREGUNTES I RESPOSTES
 
CONTES
  
Política de Privacitat   |   Nota Legal   |   © 2011 FAMILIA FORUM

És una iniciativa de

amb el suport de

amb la col·laboració de