|
|
 |
La personalitat / Qui sóc? La identitat
per explicar
|
Callar és prendre partit
|
|
|
|
Per: Víctor Panicello Monterde, 7/2/2008
Edat:
De 12 a 16 anys, De 16 a 18 anys
|
|
— Alguna pregunta? Voleu afegir o discutir alguna cosa del que s’ha dit?
Maleït sigui! Per què ha hagut de dir això? Ara em posa en el mal pas d’haver de decidir si aixeco la mà o callo… I cap de les dues opcions no m’agrada.
 Avui el profe de Ciències de la Terra ha plantejat que parléssim del canvi climàtic. Abans de començar hi ha hagut acord general en dues qüestions que no admetien discussió: estem en ple procés de canvi climàtic i la responsabilitat és sobretot nostra. No dic que no estigui d’acord en què entre tots ens estem carregant el planeta, però em costa admetre que hi hagi coses que no s’han de posar en dubte. En aquest cas, a més, he pogut comprovar que existeixen opinions importants en contra.
Conscient que estàvem treballant amb aquests temes, el pare em va regalar fa uns dies un llibre d’un científic nord-americà, amb un currículum d’aquests que maregen, en què plantejava seriosos dubtes sobre l’existència del canvi climàtic i les possibles causes. La veritat és que al principi vaig pensar que era una llauna, però vaig decidir fer-hi un cop d’ull i em va atrapar de seguida. L’autor sostenia que estàvem davant de variacions poc significatives del clima global del planeta que, en tot cas, s’havien d’atribuir a l’existència de cicles naturals que van començar fa dos mil milions d’anys. També explicava que l’acció dels humans és poc significativa en relació amb un procés tan sofisticat com el de canviar el clima.
He de reconèixer que al capdavall el llibre se’m va fer molt interessant… entre altres coses perquè no era gaire llarg. Sigui com sigui, va aconseguir que jo comencés a tenir alguns dubtes sobre una veritat que creia absolutament indiscutible.
— Penses… per tant existeixes —em va dir el pare amb un somriure quan li vaig explicar els efectes que m’havia produït aquella lectura.
— Però això no és el que creu la gran majoria de la gent —li vaig respondre. Ell em va mirar somrient i em va dir una cosa que em sembla que no he acabat d’entendre fins aquest precís moment.
— Posar en dubte el que pensa la majoria no és mai fàcil. Si ho fas, aconseguiràs que molts se sentin malament i t’ataquin sense pietat, encara que alhora et sentiràs bé amb tu mateix. Arribarà el moment en què hauràs de decidir què prefereixes: callar i caure bé als teus amics o donar la teva opinió i córrer el risc de perdre’n algun.
Ara mateix, després de seguir el debat a classe, em trobo precisament en aquesta situació.
—D’acord doncs —diu el profe davant del silenci general—, si realment ningú no té res més a dir, donarem per acabada aquesta interessant posada en comú.
 Què he de fer? Gosaré aixecar la mà i deixar anar que tinc dubtes sobre un tema en què tots estan d’acord? Servirà d’alguna cosa o ni tan sols m’escoltaran? Em prendran pel “llest” de la classe? Puc notar la lluita que té lloc dins del meu cap intentant decidir…, perquè començo a adonar-me que no és tan fàcil callar. Callar és donar-ho tot per bo… I això també és prendre partit. No contribuir a posar en dubte les certeses ajuda a mantenir-les. La meva mà tremola una mica en veure’s sotmesa a dues forces contradictòries: el valor mira d’impulsar-la cap amunt mentre que la por la paralitza. Qui guanyarà? Gairebé podria dir que jo assisteixo des de fora a aquest duel. Passen els segons i observo com el profe es gira per recollir els papers que ha fet servir per al debat. Ha de ser ara o mai!
Una mà s’alça a poc a poc entre els caps. Al principi ningú no s’hi fixa però es manté ferma. Uns segons més tard, es torna a fer el silenci a classe.
— Ves per on, sembla que a última hora tenim una nova aportació. D’acord, Albert… Què has de dir?
— Que no hi estic d’acord…
Mentre parlo, amb els nervis a flor de pell, em pregunto una i altra vegada: “per què dimonis et fiques en embolics?” Tanmateix, també sé que més tard em sentiré orgullós d’haver-m’hi atrevit… Encara que això serà molt més tard.
|
|
|
|
|
<< Tornar al llistat de contes
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
Et recomanem |
|
|
|
|
Qui som
