La ignorància i la por a la tecnologia limiten
la capacitat de gaudir d'aquest meravellós invent.

Una eina tan potent com Internet, es pot tornar en contra nostra si no la sabem utilitzar?
La falta de coneixement d'informàtica en general, i d'Internet en particular, pot suposar que l'ordinador se'ns ompli de virus i de tot tipus de programes maliciosos que comprometin tant el seu funcionament com el contingut dels nostres arxius i, en definitiva, la nostra seguretat personal (especialment l'econòmica). De fet, els virus cada vegada més estan programats per a capturar les contrasenyes d'accés a comptes bancaris. Així que, en aquest sentit, els enormes avantatges que aporta Internet es veuen esquitxats d'obstacles i problemes derivats de la ignorància dels usuaris, ignorància que els converteix en víctimes.

Avui dia, els nens d'educació infantil ja tenen informàtica. No troba exagerat que un nen de 3 anys ja sàpiga utilitzar l'ordinador?
En absolut. Si fos negatiu, els pedagogs de nombrosos països que estan desenvolupant per a les administracions públiques continguts didàctics digitals no ho farien. Si per mitjà de l'ordinador als nens se'ls proporcionen eines adequades a la seva edat, els hi poden servir per a potenciar i estimular el procés d'aprenentatge. Això és degut al fet que l'eina com a tal és molt atractiva per als nens i això fa que estiguin especialment incentivats a utilitzar-la. Als petits (i no tan petits) els fascinen les pantalles, de tal manera que poden ser un canal meravellós per a proporcionar-los coneixements i experiències positives.

Si per mitjà de l'ordinador als nens se'ls proporcionen
eines adequades a la seva edat, els hi poden servir
per a potenciar i estimular el procés d'aprenentatge.

Si bé és cert que Internet uneix les famílies que viuen en la distància, també és veritat que separa les que viuen sota el mateix sostre…
Només en els casos on existeixen problemes latents que es manifesten per la falta d'enteniment i de comunicació. Internet és perfecte per a aïllar-se quan es viu en companyia, si aquesta companyia no és satisfactòria. Però la culpa no la tenen mai els ordinadors, ni Internet, que són només eines. Els problemes de relació al si d'una família tenen altres causes. El que és cert és que Internet està fent aflorar molts problemes que ja existien en les famílies, com poden ser els relacionats amb la falta d'amor i de respecte mutu entre les parelles.

Abans es convocaven les reunions familiars, les trobades entre amics, etc., per telèfon. Avui dia es fa tot via mail. Les noves tecnologies despersonalitzen?
Jo crec que en aquest cas la finalitat justifica els mitjans, si aquests mitjans serveixen per augmentar el contacte amb els nostres amics i familiars. No diria jo que la tecnologia despersonalitzi, perquè no és més que un conjunt d'eines. La falta de relació social no es deu a l'ús de la tecnologia o no, sinó més aviat a problemes d'altre tipus. Per exemple, per qüestions d'estudis i laborals, és cada vegada més freqüent que els membres de la família resideixin en diferents ciutats fins i tot països. Gràcies a Internet, diàriament, els familiars poden estar xerrant per veu IP completament gratis, mentre es veuen a través de la webcam i comparteixen fotografies o música. Internet ha acostat a famílies allunyades entre si i ha millorat i reforçat moltíssim la comunicació entre elles. Respecte als amics, també ara és més fàcil estar en contacte amb els nostres amics i organitzar activitats en comú i que tot el món que ens envolta pugui assabentar-se’n. La Xarxa, sens dubte, ha millorat molt les relacions socials.

La falta de relació social no es deu a l'ús de la
tecnologia o no, sinó més aviat a problemes d'altre tipus.

Si entenem Internet com un instrument socialitzador, tots els membres de la família haurien de tenir un terminal on connectar-se per no quedar al marge?
No és necessari que cadascú tingui el seu propi equip. Es tracta d'un dispositiu que perfectament es pot compartir. És més, és bo que es comparteixi com es fa amb altres electrodomèstics i estris de la llar. Encara que han baixat molt de preu, no totes les famílies es poden permetre comprar diversos ordinadors, tot i que, per descomptat, seria l'ideal.

Sense ordinador estem aïllats? O ens aïllem amb l'ordinador?
Sense Internet estem aïllats i ens perdem aquesta finestra al món que és la Xarxa. Disposar en qualsevol lloc d'una eina que ens posa en contacte amb qui sigui que necessitem en tot el món i amb qualsevol contingut o informació del nostre interès és una meravella. Encara que admeto que un ordinador és un refugi perfecte quan existeix un problema de comunicació familiar i no s'atreveixen a abordar-lo. Per a molta gent és més senzill culpar a l'ordinador del seu fracàs amb la parella o amb els fills que assumir aquest problema i intentar arreglar les coses.

...un ordinador és un refugi perfecte quan existeix un
problema de comunicació familiar... Per a molta gent
és més senzill culpar a l'ordinador del seu fracàs amb
la parella o amb els fills que assumir aquest
problema i intentar arreglar les coses.

Podríem dir que Internet crea addicció?
Els psicòlegs i psiquiatres porten ja temps tractant addiccions relacionades amb Internet. Més concretament als videojocs (en el cas de nens i adolescents), al xat (en el cas de les noies), al cibersexe (en els adults) i a les xarxes socials últimament (per part de tot tipus d'usuaris). Aquestes addiccions en alguns casos tenen origen en: psicopaties latents; en la baixa autoestima; en manques relacionades amb l'atenció i l'afecte per part dels altres membres de la família; en la falta de disciplina dels pares per establir uns horaris d'ús de l'ordinador i d'Internet com a part del procés educatiu; en la tolerància mal entesa i, sobretot, en la deixadesa. Moltes addiccions es podrien haver evitat si algú de la família hagués pres mesures a temps. De fet, molts adolescents passen pel procés de l'enganxament al Xat i no volen ni parar per sopar quan els seus pares els criden. Si els pares es posen ferms i aguanten les “rebequeries” i “enrabiades” infantils i juvenils, la possibilitat de caure en una addicció és molt menor.

Encara existeix una certa escletxa digital entre avis, pares i fills. Dóna això superioritat “internauta” als menors?
És cert que els nens tenen molta més habilitat en l’ús de qualsevol tipus de tecnologia. A més a més, estan fascinats per tot el que sigui digital i la seva capacitat d'aprenentatge és enorme. Ara bé, moltíssimes vegades, pares que utilitzen l'ordinador i Internet en els seus treballs es subestimen respecte als coneixements que tenen. En paral·lel, sobreestimen als seu fills perquè els veuen utilitzar l'ordinador amb agilitat. No té res a veure la velocitat a la que s'utilitzi un ratolí amb els coneixements d'informàtica i de telecomunicacions. Molts menors són uns perfectes ignorants que només saben usar unes poques aplicacions d'oci que en absolut els serviran en la seva vida acadèmica ni laboral futura. Fan una utilització molt limitada d'Internet que es resumeix en: xerrar pel Messenger; descarregar-se música o pel·lícules de l'Emule o l’Ares; publicar fotos i comentaris en portals narcisistes (votamicuerpo.com) o en xarxes socials com Fotolog, i veure o pujar vídeos disbauxats a Youtube i afins. Ni tan sols, potser, saben enviar un missatge de correu electrònic.

Molts menors són uns perfectes ignorants
que només saben usar unes poques aplicacions
d'oci que en absolut els serviran en la seva vida
acadèmica ni laboral futura.

Als nens els agraden les coses prohibides. Si els pares prohibeixen l'ús d’Internet, n’augmenta l'interès dels fills … Existeix alguna fórmula perquè un menor “avorreixi” la Xarxa?
En algunes llars, el que està funcionant molt bé és que els pares comparteixin les experiències digitals dels fills, juguin amb ells i estiguin agregats als seus contactes en els programes de missatgeria instantània tipus Messenger o en les seves xarxes socials. Quan els nens veuen que Internet és un entorn compartit amb els seus familiars adults fan un ús molt més correcte de la Xarxa i, fins i tot en alguns casos, en perden una mica l'interès. Jo sempre recomano a pares, oncles, avis i altres familiars dels nens que xategin amb ells i que els enviïn missatges de correu electrònic. El temps que el menor dedica a comunicar-se amb els seus majors no ho sol destinar a relacionar-se amb desconeguts adults, per exemple.

Com experta en aquests temes, què ens recomanaria a l'hora de navegar?
Recomanaria prudència en general. Això es tradueix en la instal·lació dels programes necessaris de protecció de l'equip davant de qualsevol tipus d'aplicacions malicioses. És important navegar segur. A més evitaria donar dades personals a persones desconegudes o publicar-les en algun lloc d'accés públic. Gran part dels problemes que existeixen relacionats amb la Xarxa es deuen a haver confiat en desconeguts i a iniciatives poc meditades i que després tenen repercussions negatives i comprometen el prestigi i la reputació de les persones.