|
|
 |
Divorci: finalitzar com a parella, continuar com a pares
|
|
|
|
Més enllà del dolor de la ruptura de parella, la responsabilitat com a pares continua: els vincles amb els fills s’han de conservar intactes.
|
|
Resposta de l'expert/a
Yolanda González
|
|
Edat:
...
|
|
|
Valoració:
|
La societat actual s’enfronta a una gran varietat de models familiars. És un fet que la família nuclear (pare/mare i fills) està patint modificacions. És per això que hem de reflexionar sobre aquests punts:
• És millor continuar junts, per al benestar del fills?
• Canvien les necessitats emocionals dels fills quan els pares decideixen separar-se?
• Podem reduir l’impacte emocional que viuen els nostres fills davant la separació?
Alguns mites:
• “Romandre junts per al benestar dels fills”. Hi ha parelles que perllonguen la seva relació ja acabada per por de les conseqüències de la separació en els seus fills. Sabem que totes les guerres són absurdes, perquè manifesten la incapacitat dels humans per dialogar i arribar a acords. Però la guerra dels pares és la més dolorosa, perquè en el camp de batalla estan els fills. Avui en dia se sap que els enfrontaments perllongats entre els pares poden crear una major risc d’ansietat i de depressió en els fills que una separació ben plantejada.
• “El divorci té efectes negatius i irreversibles en els fills”. Hi ha investigacions que mostren que el que és perjudicial per als fills és el grau de conflictivitat a la llar, no el fet que els pares estiguin junts o separats.
Crisi saludable:
Fins ara, la separació es considerava un trauma insuperable. I això és així només en el cas que no es permetin mantenir els vincles amb tots dos progenitors i la família extensa.
• Si els pares prioritzen per damunt de tot el benestar dels fills, tindran cura de llurs vincles amb les famílies d’origen (família extensa) de tots dos pares, tot garantint així la continuïtat dels afectes i la seguretat emocional de llurs fills; tiets, cosins, avis i entorn immediat. Si és possible, convé mantenir l’estabilitat de l’entorn del fill-a, per tal d’evitar la ruptura dels lligams amb els amics i la família.
Prevenir abans de la ruptura:
Una consulta amb un professional especialitzat afavoreix tant a la parella que està a punt de separar-se com als seus fills. Com?
• Comptar amb un espai per elaborar les emocions que desperta la separació, tot valorant els aspectes negatius i positius de l’experiència en comú, afavoreix l’acord de PRIORITZAR per damunt de tot EL BENESTAR EMOCIONAL DELS FILLS, únic nexe d’unió del pares.
• A la consulta, s’analitza la conveniència de la custòdia materna, paterna o compartida en funció de cada cas individual, però amb l’objectiu de preservar el vincle dels fills en funció de l’edat del menor i de les seves necessitats bàsiques.
CONCLUSIÓ:
• Essencialment, es tracta d’acceptar que els fills són persones amb ple dret d’ACCEDIR a tots dos pares. Respectar el dret a mantenir el vincle amb cada progenitor, la seva família i l’entorn és la millor garantia de protecció emocional que podem oferir-los.
Voleu saber-ne més?
• AGUILAR CUENCA, JOSÉ MANUEL (2006): Con mamá y con papá. Córdoba: Almuzara.
• AGUILAR CUENCA, JOSÉ MANUEL (2008): Tenemos que hablar: cómo evitar los daños del divorcio. Madrid: Taurus.
• BOWLBY, JOHN (1997): El vínculo afectivo. Barcelona: Paidós.
• BOWLBY, JOHN (1999): La separación afectiva. Barcelona: Paidós.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
La teva pregunta |
| Vols fer als participants de familiaforum.net alguna pregunta? |
| Escriu-la >> |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
Et recomanem |
|
|
|
|
Qui som
