|
|
|
|
La Tecla és una vaqueta de roba rosa. L'equivalent al drap que sempre arrossega en Carlitos, l'amic de la Mafalda. Són objectes que el nen necessita per anar a dormir i sentir-se més tranquil.
|
Molts nens trien un objecte al qual necessiten, cuiden, abriguen o malcrien. De fet, fan amb alguns d’aquests objectes el que se'ls fa a ells i, de vegades, ens els trobem castigant-los o reprimint-los. Una part d'això és jugar, practicar la vida jugant. Però molts cops trien un d'entre els molts objectes que es converteix en el favorit, sobretot a l'hora d'anar-se'n a dormir. I de vegades, aquest objecte arriba a ser del tot imprescindible. S'aconsella sovint que quan a un nen se li canvia de bressol o d'habitació, una manera d'ajudar-li a adaptar-se és mantenir algunes coses estables. I portar-li el nino amb el qual està acostumat a dormir, hi ajuda molt.
El drapet, el peluix, són objectes que s’anomenen objectes transicionals ja que serveixen al nen per fer transicions. Per exemple, la transició de la vigília al son. Però per sobre de tot són objectes que serveixen per omplir el buit quan la mare se'n va. Són objectes que serveixen per practicar l'allunyament i acostament de la mare. Quan una mare deixa el nen, fins i tot a un nadó, aquest ho nota, ho sent i es pot angoixar perquè els nens no saben encara que la mare tornarà. És a través de l'experiència, que el nen va veient que la seva mare torna, que no li deixa per a sempre, que pot confiar en ella. Però dins ell ha de quedar un buit, tolerable, perquè torna la mare i torna a omplir-se, però un buit. I aquí entra el paper d'aquest objecte. És un objecte que està a mig camí entre el nen i la mare ja que no és ni un ni l’altre. El nen adquireix seguretat i es tranquil·litza amb aquest objecte: no està la mamà però això em val mentre ella no torni, cosa que ella farà segur.
Aquest objecte sol ser un objecte amorós, dolç, suau. Que un nen tingui per objecte preferit un tros de barra de metall fred i es recolzi en ella per dormir, ha d'alertar a qualsevol. És comú que sigui un peluix ja que és de les coses més a l'abast del nen. A França, per exemple, és més comú una tela. El xumet pot fer també la funció d'objecte transicional, encara que en general té un sentit diferent ja que calma el dolor, i despista el nen a través de reproduir el reflex de succió.
Amb el temps el nen va tenint més recursos, menys dependència, i a través de la imaginació, de la fantasia, i de poder pensar, pot calmar-se i fer la transició només al món dels seus. Ja no li fa falta un nino físicament present, o un tros de tela, sinó que pot imaginar-se a la mare i tenir-la tan present que no li fa falta omplir cap buit amb ninos.
|
|
|
|
|
|
|
Qui som
