Qui som
|
Intentem que les famílies tinguin una orientació de com jugar, com educar i què fer amb els seus fills Durant tota la seva vida ha treballat amb adolescents de famílies desestructurades, però des de fa un any dirigeix un projecte pioner a Catalunya adreçat a l'atenció de la família i la petita infància. Segons diu, avui en dia ser pare o mare és una tasca tan difícil que es fa necessària una certa preparació. |
Temps estimat de lectura: 5 min.
En què consisteixen els projectes d'atenció dirigits a les famílies i a la petita infància?
Són projectes socioeducatius; és a dir que tenen una vessant educatiu molt important, però també social. Són projectes dirigits als nens de 0 a 3 anys i les seves famílies. Normalment tenen com a nucli una escola bressol amb una àmplia flexibilitat d'horaris i de serveis, com: un espai d'acollida al matí que s'anomena despertador, o el servei de menjador al migdia o el servei de ludoteca a última hora de la tarda. Tot això complementat amb espais familiars que poden ser de diferents característiques, dirigits a nens i famílies de 0 a 12 mesos i de 12 a 36 mesos. En resum, una àmplia gamma de serveis dirigits a les famílies i als nens.
D'on sorgeix la necessitat de crear tots aquests serveis?
El que es pretén és adequar-se a les necessitats que tenen les famílies d'avui en dia, ja no sols laborals, sinó d'atenció als seus propis fills. Nosaltres creiem que la família és la principal font de relació dels nens; per això intentem facilitar al màxim que els pares puguin estar amb els seus fills i que puguin compartir-ho amb serveis més especialitzats, on hi hagi atenció als nens, i que les famílies puguin compartir les seves necessitats, els seus dubtes i les seves preguntes en relació amb els seus mateixos fills. Amb la incorporació de la dona al món laboral es necessita poder compaginar el treball amb el fet que algú cuidi els teus fills. Però aquest canvi també s'ha produït perquè s'ha començat a veure que, des d'edats molt primerenques, al nen se'l pot estimular. És un moment evolutiu molt important en què el nen està molt receptiu, absorbeix els aprenentatges com una esponja.
Quins són els integrants d'aquests projectes socioeducatius?
Una de les característiques d'aquests projectes és que és un mateix equip educatiu el que atén, amb una composició d'horaris una mica complexa, els diferents serveis. Són equips multidisciplinaris en què hi ha mestres d'educació infantil, però també hi ha altres professionals. Això és el més interessant d'aquesta idea. Hi ha educadors, pedagogs, psicòlegs equips multidisciplinars que poden atendre les diferents demandes i molt vinculats amb la xarxa comunitària.
Podries explicar com és aquesta relació amb la xarxa comunitària?
Tenim relació amb els serveis socials, és una funció preventiva, ja que els serveis socials poden veure famílies de risc que necessitin un suport. Nosaltres podem donar els primers tocs d'alerta. També tenim lligams amb els serveis sanitaris, ja que són moments en què les cures bàsiques estan a flor de pell, en molts casos les famílies són novelles i no saben com respondre. I, per últim, estem vinculats amb els servei culturals, intentem fer una certa dinamització comunitària. Per exemple, si hi ha una festa popular que es tinguin en compte a aquests nens i les seves famílies, que puguin participar o si hi ha una biblioteca on es facin activitats dirigides als nens més petits o que fins i tot puguin disposar d'un espai adequat.
Durant tot aquest temps de funcionament del projecte, quina ha estat la resposta dels pares?
La veritat és que són serveis poc coneguts per a les famílies. En un primer moment les famílies tendeixen a deixar el nen a l'escola bressol i en mans de professionals que els mereixen una certa confiança. Però, en la mesura que se'ls va demanant una certa participació i se'ls va iniciant en diferents temes i veuen què poden aportar i que els seus suggeriments es tenen en compte, les famílies fan un gir radical. Suposa un treball de divulgació del que és el projecte i de col·laboració amb altres professionals que també vagin introduint la necessitat d'acudir a aquests serveis. Quan les famílies ho experimenten, té molt bona acceptació.
Quina estratègia utilitzeu perquè els pares puguin resoldre els seus dubtes?
Hi ha un moment bastant llarg en què pares, professionals i nens estan plegats desenvolupant diferents estratègies. Intentem que les famílies tinguin una orientació de com jugar, com educar i què fer amb els seus fills. Més tard, un professional es queda amb els nens i un altre amb les famílies, i en un ambient distès, sorgeixen les diferents problemàtiques, que els importa o que els preocupa. S'intenta que els temes sorgeixin espontàniament, que fins i tot siguin les mateixes famílies les que intercanviïn experiències i estratègies.
Intentem que les famílies tinguin
una orientació de com jugar,
com educar i què fer
amb els seus fills
En definitiva, podríem dir que esteu ensenyant a ser pares?
Cert, encara que no tenim aquesta pretensió. Es tracta més d'una reorientació, d'aportar noves dades i noves preguntes sobre les quals reflexionar. En principi treballar amb adults és complex, cal canviar esquemes de les famílies. Les famílies molts cops es neguen a fer que un professional intervingui en els seus problemes, sobretot quan és una família que té moltes dificultats. Per tant, nosaltres intentem anar a poc a poc per guanyar confiança. Hem de pensar que les famílies tenen les seves pròpies idees de com educar els seus fills i canviar això és una tasca molt difícil
Les famílies molts cops es neguen
a què un professional intervingui
en els seus problemes, sobretot quan és
una família que té moltes dificultats
Com a directora d'aquest projecte socioeducatiu, quins consells donaries als pares?
En principi, les famílies s'han de plantejar que han d'estar a prop dels seus fills i amb els seus fills. Cal pensar que és tan important la quantitat com la qualitat. En segon lloc, penso que és molt important que la família busqui assessorament. Fins ara teníem la idea que ser pare podia ser-ho qualsevol, però cada cop més ens adonem que això és una tasca complexa que requereix una certa preparació, ja sigui acudint als nostres serveis o consultant amb altres professionals o altres famílies. És necessari aprofitar els recursos que ofereixen les ciutats que cada cop són mes nombrosos. Una altra qüestió important és que les famílies han de deixar-se ajudar no sols pels professionals sinó també per altres membres de la família: avis, germans grans, etc. Ara les famílies estan molt nuclearitzades i és molt important la relació i poder compartir. El bebè ha deixat de ser un "nino" per ser considerat una personeta que requereix una atenció de qualitat.
enviar a un amic
Imprimir
És una iniciativa de
amb el suport de
amb la col·laboració de