Qui som Dóna'ns la teva opinió Español
Accés usuaris registrats Usuari Clau
Recordar dades d'accés Registra't aquí!
Xavier Sánchez-Carbonell, Doctor en Psicologia
Les conseqüències a llarg termini del consum de drogues es desconeixen, es neguen o es minimitzen

Doctor en Psicologia, des de fa més de vint anys dedica la seva tasca professional a la psicologia clínica en l'àrea de les addiccions en comunitats terapèutiques i en serveis ambulatoris. És professor de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna.

Temps estimat de lectura: 4 min.



¿Quins factors influeixen en el consum de drogues?
Per explicar qualsevol aspecte sobre el consum de drogues sempre és necessari tenir presents tres elements: la substància (droga, fàrmac), l'ambient (entès en un sentit molt ampli: cultura, societat, política, religió, època històrica, lloc, etc.) i la persona (components biològics i psicològics, factors heretats i adquirits). En altres paraules, el consum de drogues respon a una perspectiva bio - psico - social.

També, els efectes de la substància seran molt diferents en funció de la persona que les consumeixi. Els efectes varien en funció de l'edat (nen, adolescent, adult, ancià), el pes i el sexe. La mateixa substància pot tenir un efecte diferent si es tracta d'un adult mentalment sa o d'una persona diagnosticada d'esquizofrènia o d'una altra malaltia mental. Igualment, la mateixa dosi de droga pot tenir efectes diferents en una persona en funció de les seves expectatives, el seu estat d'ànim, el seu estat físic, etc.

El consum de drogues respon a una
perspectiva bio – psico – social


¿Quins són els mecanismes psicològics que indueixen les persones a consumir drogues?
Les drogues es consumeixen buscant els efectes positius a curt termini. Des d'un punt de vista psicològic, les drogues es consideren una via ràpida, una drecera per millorar la impressió sobre nosaltres mateixos i sobre el nostre comportament: elevar l'estat d'ànim, augmentar les habilitats socials, alterar la percepció visual, auditiva o tàctil, dilatar les nits d'estudi, disminuir la timidesa, perdre la sensació de por, augmentar la concentració, pertànyer a un grup, incrementar el desig sexual, disminuir la nostra angoixa, augmentar el nombre d'hores de marxa nocturna, controlar el grup, assolir l'autoconsciència, buscar sensacions, demostrar elegància i distinció, etc. Quan una persona consumeix i ofereix drogues té la sensació que crea imatge de marca, aconsegueix tenir els amics fidels i es constitueix com a expert i referent. En aquest context, les conseqüències a llarg termini es desconeixen, es neguen o es minimitzen.

Com conviuen joventut i droga?
En el context social i cultural actual és molt probable que els joves tinguin contactes amb substàncies psicoactives. Formen part de la construcció del món modern i són immerses en els seus processos de producció. La relació d'aquests joves amb els seus pares, la comunicació establerta al si de la família, la confiança mútua, el nivell cultural, l'educació emocional són factors a tenir en compte en el consell individualitzat. També s'han de considerar la freqüència de consum, l'estatus legal de la substància, la capacitat addictiva i l'acceptació social. En general es considera que és molt difícil fiscalitzar el consum i que és millor potenciar la comunicació i la confiança.

Totes les actuacions encaminades a incrementar el benestar psicològic (autoestima, confiança i seguretat, capacitat de decisió, de cada membre de la família i de la unitat familiar) tindran una repercussió directa a evitar o disminuir el consum de substàncies i en altres esferes del desenvolupament personal com la sexualitat, les conductes prudents, la vida acadèmica i professional, etc. Generalitzant, es pot afirmar que la prevenció inespecífica pot ser més beneficiosa que la prevenció específica sobre consum de substàncies.

Totes les actuacions encaminades
a incrementar el benestar psicològic
tindran una repercussió directa en
evitar o disminuir el consum de substàncies


Com és actualment l'accés dels joves als estupefaents?
Actualment està ben documentat que les drogues formen part de la construcció del món modern, tant per la seva importància econòmica com pel seu efecte intoxicant o embriagador. Des del meu punt de vista, el més interessant de la història social del consum de drogues és comprendre els canvis que s'han produït en molt poc temps. Per exemple:

• consum de drogues en societats que anteriorment les desconeixien (per exemple, cannabis a occident)
• no en consumeixen els mags, bruixots o sacerdots (les elits) sinó els més joves o grups nombrosos (tabac)
• consum de drogues descobertes recentment com el LSD i els derivats anfetamínics com l'èxtasi
• consum de preparats més potents i per vies d'administració més directes (per exemple, heroïna intravenosa en lloc d'opi fumat; begudes destil·lades en lloc de fermentades).
• consum al marge de rituals i cerimònies socialment controlats
• consum de barreges de drogues (per exemple, cocaïna i alcohol; tabac i cafè).
• el consum es prolonga, en la mesura que es retarda l'emancipació juvenil i la formació de noves famílies.
• publicitat de les drogues legals considerades un producte igual a qualsevol altre bé de consum com una nevera, uns pantalons de marca o un formatge baix en calories.
• com que algunes drogues són molt cares és necessari delinquir, traficar o robar, per comprar-les.
• El paper dels mitjans de comunicació. Per exemple, van inventar la "ruta del bacalao", la qual cosa va donar peu a que molts joves no es volguessin quedar al marge de semblant festa i es desplacessin a València a la recerca de diversió.

¿Què és per vostè la família?
La família, amb la mediació d'altres agents socials, és el primer i més important referent a la maduració intel·lectual i emocional de les persones. És l'espai on ens socialitzem i ens individualitzem.




 
enviar a un amic Imprimir
CONTINGUT RELACIONAT
PREGUNTES I RESPOSTES

PARLEM AMB...
   
Política de Privacitat   |   Nota Legal   |   © 2011 FAMILIA FORUM

És una iniciativa de

amb el suport de

amb la col·laboració de